En l’espai del MNAC dedicat a Exposicions Temporals amb una superfície de 1.800 m2. s’ha establert una distribució arquitectònica fixa composta per un ampli vestíbul de 340 m2. que dóna accés a tres grans sales paral.leles de 255 m2 cadascuna amb  7 m. d’amplada les laterals i 9 m. la central.

Aquestes tres ales estan unides per un espai de connexió que les creua perpendicularment i poden ser utilitzades de manera conjunta o independent. La nova disposició de les sales crea uns espais tancats d’ús complementari.

Una estructura d’instal.lacions complerta, ordenada i situada tota ella a nivell de cel ras i en correspondència amb les voltes i arcs del sostre, dóna suport tècnic a les exposicions.

L’alçada de les parets de 4,35 m., coincidint amb el nivell dels capitells dels grans pilars originals de l’edifici, matitza i controla la poderosa presència de l’arquitectura del 1929 donant origen a amplis espais diàfans.

S’ha buscat una distribució clara que tregui partit de les grans mides del local i que contribueixi amb la seva àmplia cadència a millorar el caràcter soterrani del lloc.

Per últim, s’ha d’assenyalar que el sistema arquitectònic fix és la base i suport  per una ulterior llibertat en els muntatges efímers necessaris per  a cada exposició.