El Museu existent ocupava les finques nº 15, 17 i 19 del carrer Montcada i és el resultat de les successives adequacions realitzades des dels anys 80.

L’ampliació i la reforma realitzades ara es compon de la incorporació d’una zona de la planta baixa del nº 19, no disponible fins el moment i de la totalitat dels edificis nº 21 (“Mauri”) i nº23 (“Finestres”) del mateix carrer en direcció a Santa Maria del Mar.

La suma dels nº 21 i 23 es destina en les seves tres plantes a Exposicions Temporals i això permetrà en un futur reorganitzar amb comoditat en els nº 15, 17 i 19 els tres sectors clàssics d’un Museu: serveis externs en planta baixa, exposició permanent en planta primera i serveis interns en planta segona. Una planta tercera allotjarà les instal·lacions i manteniment comuns a tot el conjunt. D’aquesta manera la planta baixa és de lliure accés en la totalitat dels cinc palaus.

Tot això, tant en el que ara s’ha realitzat com en el que encara falta per realitzar, es recolza en el consolidat corredor lineal paral·lel al carrer Montcada que actua com a eix vertebrador de totes les plantes en el conjunt de les cinc cases que a partir d’ara integren el Museu Picasso.

En la superfície que s’incorpora en planta baixa (nº 19) s’instal·len de manera més folgada la Sala de Conferències i la Cafeteria del Museu amb un ample contacte amb el jardí. El trasllat de la cafeteria allibera, en el nº17 l’espai necessari per poder traçar la via d’accés al jardí posterior en una posició transversal respecte l’eix longitudinal ja establert i paral·lel al carrer Montcada, reforçant així el caràcter públic de la planta baixa amb l’existència dels dos eixos perpendiculars de circulació que pretenen convertir en gest urbanístic allò que podria ser una simple transformació interior.

El Museu apareixerà amb algunes façanes noves a l’espai públic posterior compost pel jardí privat i la plaça contigua convertint-se el conjunt en una peça de gran importància per la renovació de la vida urbana del fragment de ciutat de rodeja el Museu. A la façana del carrer Montcada les transformacions produïdes a les balconeres existent, en concordança amb l’ús museístic dels espais interior, volen matisar lleugerament de manera contemporània la tradicional composició de les façanes conservades.

El material usat en els paraments verticals és la pedra natural històrica pròpia de Barcelona (Pedra de Montjuïc).
En els paviments i esglaons interiors s’ha usat marbre blanc país (Macael).

El Museu, amb aquesta reforma i ampliació, passa de 7144m2 a 11196m2.