El solar destinat a la nova Caserna de la Guàrdia Urbana ocupa una llengua verda corresponent a la llera d’un vell torrent, zona intersticial en la qual la vegetació s’insinua baixant des de la Serra de Collserola. En aquest context únic, la nostra proposta intenta crear les condicions perquè es produeixi aquell “Tercer paisatge” presagiat per Gilles Clément com ambient necessari per a què també en l’àmbit urbà es restableixi la biodiversitat, l’equilibri perdut entre el món natural i l’artificial.

Un edifici de fusta, presència lleugera i evanescent, sorgeix des de vell cabal torrentí i domina amb el seu nítid volum la Ronda com a nova referència urbana. En aquest fragment de paisatge híbrid, on la velocitat de la gran infraestructura viària es troba amb la calma dels turons periurbans, on la ciutat es fa menys densa i dura, tres cossos de fàbrica broten de l’entorn vegetal i selvàtic que els envolta.

Com si les branques i els troncs transportats pel curs de l’aigua s’anessin organitzant geomètricament en una estructura que participa en els aspectes matèrics i funcionals del context natural on es situa, de manera atenta al medi ambient, i formalment decidida, definint una arquitectura al mateix temps sòlida i delicada.