La Farinera, edifici industrial de l’arquitecte Enric Sagnier, es va construir en el 1896.

És una construcció de fàcil descripció: és una planta lliure de 30,70 m. x 14,90 m. mides totals amb tres línies estructurals, de pilars de fosa regularment distribuïdes a l’interior d’un recinte rectangular tancat per una façana constant, d’aire clàssic i amb un ritme repetitiu d’obertures.

A la coberta, quatre elevacions defineixen les cantonades sobresortint en una teulada general de dues aigües de teula àrab.

Un cos rectangular adjacent resolt l’escala d’unió entre les cinc plantes que composen l’edifici: baixa, soterrani, primera, segona i tercera (sotacoberta). En correspondència a aquesta torre trobem un altre gest sobresortint en coberta que assenyalava l’accés principal a l’edifici.

El projecte proposa crear un  nucli de vestíbuls i accessos (escala i ascensors) a l’extrem de la nau més pròxim a l’interior d’illa. La nova escala lineal, en posició transversal, serà la principal. L’escala original farà un paper complementari i d’emergència amb una sortida directa a l’exterior.

Es dibuixen dos dobles espais que posen en valor el vestíbul general d’accés i el vestíbul exclusiu de l’Escola de Dibuix a la planta segona.

La planta baixa i la soterrani es destinen a Centre d’Art. La primera, segona i sotacoberta i donen cabuda al centre d’Arts Visuals de Vic.

Les distribucions interiors de les plantes, per altre cantó fàcilment modificables, es formaran d’acord amb el “model d’actuació” establert de manera abstracte i universal a partir de l’existència dels pilars.

Un conjunt de plataforma exterior, escala lineal i rampa permeten l’accés a la cota +1,50 m. de la planta baixa. Aquest desnivell permet ventilar i il·luminar la planta soterrani.