En l’arquitectura existeixen vincles invisibles entre aspectes molt diferents del projecte que determinen la conformació de l’envolupant de l’edifici i dels espais que allotja. Un d’aquests vincles és allò que uneix l’estructura i la llum natural de manera reciproca.

En els pavellons esportius, aquesta relació es potencia d’una banda per la necessitat funcional de cobrir grans dimensions sense suports intermedis i, de l’altra, d’inundar aquests espais amb llum natural que sigui la més homogènia i difosa possible.

Inspirat en les antigues càmeres fotogràfiques d’acordió, que amb un simple sistema de plecs aconsegueixen que l’objectiu avanci per tenir un correcte enfocament, el pavelló es desplega amb façanes i cobertes cap al sud-est, per capturar a través dels arbres del jardí circumdant, el resplendor llunyà del mar.

La particular forma de zig-zag de les seves cares correspon a una estructura de pòrtics de fusta de secció romboïdal que s’alternen amb altres de vidre i policarbonat orientats cap al nord, un sistema que permet filtrar la llum i difondre-la dins del pavelló, fins als pisos mes baixos amb el prolungament dels elements de vidre en el sócol de formigó. Aquests elements romboïdals també alberguen tots els conductes de les instal·lacions i, gràcies a un sistema senzill i discret d’obertures, esdevenen conductes naturals de ventilació que permeten refrescar el complex en els períodes càlids i mantenir i distribuir la calor de la radiació solar en els mesos freds.

El pavelló, que de dia capta la claror natural en el seu interior, a la nit aparenta una làmpada, la llum de la qual es filtra a través dels elements verticals de fusta de les seves 5 façanes i dels troncs dels arbres que descendeixen del turó.