El projecte resol la transformació de l’edifici històric per a la nova destinació museística mitjançant una operació que alhora recupera la qualitat dels espais originals i cus els múltiples nivells i façanes (internes i externes) del complex arquitectònic.

Aquesta reconstrucció es porta a terme través de la introducció a l’interior de l’organisme arquitectònic antic d’una sèrie d’espais i volums nous que es manifesten puntualment i intermitent a l’exterior, completant i canviant la imatge d’algunes de les façanes, a través d’un llenguatge tranquil i contemporani. Les noves façanes reprenen el color de l’antiga muralla, trobant una mediació i un diàleg entre el nou i l’antic. Els nous alçats apareixen com una malla tallada, de ritme vertical.

Els fragments de façana es manifesten visibles des de l’interior del pati, en planta coberta, des de la Plaça de la Catedral i al llarg de la pujada de San Feliu. De la mateixa manera que el retoc d’una pintura, en què el pinzellada traçada en una direcció constant permet reconèixer les parts afegides, es completa l’antic amb el nou.

La nova intervenció es percep sense imposar-se per arribar a un equilibri entre la estratificació històrica i els nous espais, lluminosos a l’interior i oberts a l’exterior. El museu s’obre i esdevé un mirador privilegiat, creant nexes interpretatius nous i inèdits entre les obres exposades i el notable context urbà.